Història

El que avui coneixem com a l’IES POLITÈCNIC, començà a fer camí el 1928 a l’empara del Real Decret de 21 de Desembre en què s’aprova l’Estatut de Formació Professional, tot i que, cal suposar que d’antuvi ja es cursarien en la nostra ciutat ensenyances professionals per tal de donar resposta a les necessitats socials. Sols recordar que, en l’inici, el centre fou concebut per a impartir ensenyaments d’Arts i Oficis Artístics, als quals, més tard, s’afegiren ensenyaments de tipus industrial.

En aquesta primera època, el centre estigué ubicat en l’anomenada, aleshores, Plaça de la Victòria, en l’edifici de l’Institut Francesc Ribalta, concretament en l’ala nord i, allí romangué fins el 1966 en què per raons de capacitat, fou traslladat en unes noves instal•lacions construïdes per a tal fi. El centre es va conèixer, en primer lloc, com l’Escola d’Artesans posteriorment, com l’Escola d’Arts i Oficis, Escola Elemental del Treball, Escola de Treball i, ja més tard, Escola de Maestria.

S’impartien ensenyaments artístics com Pintura, Escultura, Ceràmica artística, Enquadernació, Forja i professions industrials corresponents a les rames d’Electricitat, Motors i Màquines, Metal-Mecànica, Fusteria-Ebenisteria i Delineació tant industrial com de construcció.

Fou un període llarg i, tanmateix, amable, els records del qual difuminen de tal manera els esdeveniments que la realitat ens ha quedat embolcallada amb una atmosfera càlida i plena de vivències inoblidables, inesborrables.

Les línies que segueixen volen ser un record i un homenatge a totes aquelles persones que amb la seua abnegada dedicació feren i adhuc ara fan possible una realitat. Vaja dirigit a elles el nostre respecte i agraïment.

Aquesta és la porta de l’entrada del centre de l’Institut Ribalta, obra de l’arquitecte Francesc Tomàs Traver. La fotografia deu ser de principis dels anys seixanta. A sobre do la façana es llegia “Escuela de Maestria Industrial”

En Francesc Blasco i Blasco fou Director del centre
des de 1934 fins el 1975. Demostrà, en tot moment,
una total dedicació al centre, per la qual cosa el ministeri d’Educació li concedí la “Encomienda de la orden de Alfonso X el Sabio en reconocimiento a sus desvelos... y entrega en el transcurso de tantos años como Director de la escuela de Maestria de Castellón

Les fotografies que segueixen corresponen a aquestes instal•lacions i , tot i que estan preses recentment, reflecteixen fidelment el seu origen.


Foto1	Foto 2

Foto1: vista de la porta d’accés des del pati. Un curiós efecte òptic fa que les portes de l’esquerra, a l’estar junt a la portalada, molt més gran, semblen més xicotetes del que só en realitat.
Foto 2: aquesta zona es podria considerar com el hall del centre. A la dreta, estava situada la consergeria , les oficines de la Secretaria, el despatx del Secretari i l’entrada a les dependències del Patronat de Formació Professional, despatx del Director i Sala de Juntes.


Foto3	Foto 4

Foto 3: en aquest passadís hi havia cinc aules de classe teòrica, el despatx del metge i el gimnàs.
Foto 4: Vista del centre des del pati d’esports de l’Institut Francesc Ribalta. En la planta baixa s’ubicaven els tallers corresponents a les branques industrials. En la planta superior les aules d’ensenyances artístiques i una aula de Pràctiques de Delineació

D’aquestos tallers eixiren treballs que foren exposats en exposicions nacionals per a motivar a alumnes que optaven per aquestos estudis. Fou el cas del sagrari realitzat en el taller d’Ebenisteria i que obtingué medalla i menció d’honor en la III Exposició Nacional celebrada a València en l’any 1955.

És just recordar que per aquestos tallers passaren, com alumnes, personatges tan il•lustres com el pintor Joan Ripollès, el pintor Llorens Poy, y tallistes de la categoria de Miguel Collado. I professors com el magnífic pintor Ramon Catalan. En fi, una enormitat de coses per a recordar.

Però el temps passa de manera irremeiable i amb ell es produeixen una sèrie d’esdeveniments que canviaran la trajectòria del centre.

En efecte. Circumstàncies diverses fan que la població augmente a Castelló per la qual cosa els xiquets en edat escolar augmenten també i açò provoca que es pense en la construcció d’un centre exclusivament per a la Formació Professional en el qual s’hauria d’impartit, a més de les branques ja existents, l’especialitat de Ceràmica Industrial que per raons polítiques mai s’impartí. Després de les gestions pertinents, la nova Escola de Mestria va ser una realitat. Comença a construir-se el 1964 segons plànols de l’estudi d’arquitectura de Feduchi encara que el disseny i la tècnica de construcció fan pensar en la intervenció directa i quasi exclusiva d’un geni de l’arquitectura, Miquel Fisac Serna.

El centre es construeix en l’actual carrer Parc de l’Oest i el trasllat es realitza en setembre de l’any 1966 tot i que la inauguració oficial no tingué lloc fins el juny de 1967 amb la presència del Cap de l’Estat, el general Franco.

Aquestes fotografies són d’aquest centre.

En Joaquim Fabregat Segarra, En Lluís Herrero Avellana, En Carles Zapater Jordà i En Pere Mallo Rodriguez són, successivament, els directors del centre durant aquesta etapa. A punt d’enderrocar-se l’edifici, passa a ocupar el càrrec En Floreal Garcia Alcaine, actual Director.

També en aquest cas, els esdeveniments fan que tot passe molt de pressa. D’una banda en aquestes tres dècades se succeeixen distintes lleis generals d’educació que promouen la implantació de nous estudis i noves especialitats acordes amb les demandes de la recent industrialització de la ciutat i zones d’influència; d’altra banda, comencen a sorgir anomalies al subsòl en l’estructura de l’edifici, que en determinen l’enderrocament. I la construcció d’un altre nou, la qual cosa no tindria major importància a no ser que amb aquest enderrocament s’ha deixat a la comunitat valenciana sense cap exemple d’arquitectura escolar pública de Miquel Fisac.

El centre deixa de ser escola de Mestria i passa a denominar-se Institut Politècnic Nacional i, més tard, Institut Politècnic de F.P. fins a arribar a l’actual denominació d’Institut d’Ensenyança Secundària Politècnic.

L’any 2001 s’enderrocà el centre i mentre duren les obres, les classes s’imparteixen en les instal•lacions de Penyeta Roja que cedeix la Diputació de Castelló i uns locals llogats en el carrer Sagunt de la nostra ciutat. En tots dos llocs es roman fins el setembre de 2003, data en la qual es realitza el trasllat al nou i flamant institut.

És així.